Amic i desamic et diré ara.
Com un peix dolç llisques entre la pell
de l'ona i de la mort. Però un ocell
sinistre ve, i em veig l'ombra a la cara.

Al vell jardí que el teu desig em para
hi ha ganivets que floreixen de nit.
L'heura du al cor un missatge d'oblit.
Lluu el verí al clar de l'alimara.

La lluna ho sap, que he ben perdut l'anell?
Sí, duc tristesa esparsa pel cabell
i l'aigua em clava agulles d'escorpit.

I mentre encenc cuques de llum al pit
que, a trenc d'amor, m'incendien la cara,
amic i desamic et dic encara.

Maria-Mercè Marçal

Puc confondre el color del mar amb els teus ulls
i la seva carícia amb les teves mans
L’escuma blanca es com el llençol de lli
on ens amagàvem.
Avui m’he vestit amb estrelles i a les orelles,
m’hi he penjat arracades de cargols.
Tanco els ulls per imaginar-te.
Demà pot ser la tramuntana em retorni a la ciutat
Tornaré a la platja per recordar-te
I a ulls clucs escoltaré una musica
que parli d’aquests moments ancorats al passat
Un passat no massa llunya...
Era ahir pot ser demà
Amb la lluna nova calmi el vent
i la calma ens retorni la mirada

Eugènia Guiscafré