He esperat tant
que avui, la costum
m'ha fet impassible.
La lúcides dels moments,
el temps,
a mitigat el compas d'espera.

Per tu amor, el meu cos
no recorda.
Per tu amor, he adormit
el pensament.

amb la incertesa, no s'hi juga!

Per tu amor, he restat sola
Per tu amor, no hi ha espai
pel present, només passat.

Fins i tot els miralls han esborrat
la nostra bella imatge.
No hi ha res que retorni
l'escalfor al meu llit.
Les paraules van sortir una darrere l'altre
per les escletxes de la meva existència.
I ara altre cop nua de tu
m'amago entre els llençols
del llit massa gran per a mi sola.

(No se quan el vaig escriure)