Com un raig de sanguinolentes paraules
que sols fan pudor de podrit
vomitant el plor, el plor.
Si sabés plorar ara, ara
que estic ben decebuda,
si pogués immergir els ulls
en un bassal d'aigua salada,
tèbia, amorosament.
Voldria fondre'm i tornar-me ona,
voldria ser mar, mar immens
i sóc tan poca cosa...
Em xiulen les orelles, silenci,
i molt llunyana una remor,
potser música. que no em pertany,
sóc tan sola...
Ara sí, puc...ara sí
altre cop un riu dins d'unes galtes rosades
perforant-les fins la sang.
I la MORT! la bella dama
on és...
I jo on sóc, no sóc res, ara...
un doblec ple de paraules
paraules...paraules de fred.

Eugènia Guiscafré