T'estimo massa, o be t'estimava...
però el temps ja un poc antic
m'ha vençut aquesta vegada.
Reconec en veu alta les meves pors
i m'apropo en la tempesta a ports segurs,
soc conscient de les meves mancances...
I tu, príncep del silenci....
príncep del teatre de la vida,
on podràs situar -te,
dins del mateix silenci
o dins del teu mon irreal.?
Potser en algun moment, no se on, ni quan
ens podem trobar i despullar-nos.

1.07.2011