Avui no hi ha alcohol en les paraules
però hi regalima una certa passió,
una força agressiva i dura.

Confio amb els deus
i amb l'atzar,
Per poder tenir tot el temps necessari
i totes les paraules
per cantar encara a les tempestes,
i a tot allò que encara no te nom.
Blaus, grisos, ulls encesos,
acords ofegats,
ressons de veus misteriosament
salvatges encar,
pell de presses i vellut,
mans que encara no han apres del tot
el nom de la carícia, ca-ricia.

Damunt de l'espigo veurem
que hi ha ones trencant
amb la nostra força.

Regalo la meva abrasada al dia
que encara no m'ha arribat,
el dia que dormiré
a l'hora baixa,
dins ta pell gastada,
dins la teva mirada permanent,
damunt les teves espatlles cansades,
i escriure sobre el teu cos
mil cops una sola paraula...

Jo