Com sempre ni tu ni jo direm res,
quan retornem un cop mes,
l'olor a podrit tornara,
i el meu cos abstret es fondrà
dins la quotidiana tempesta.
Que lluny estic de mi mateixa
i molt mes lluny de tu i els altres.
Tant em fa però, que la nit no m'acompanyi.
Els carrers de nou seran sols per a mi,
i la pols que tu hauràs deixat darrere.
I qui sap si ja en tindré prou...


Jo