Voldries que el mar et retornes
el poder preciós de la paraula;
perquè sens l'enyor a la pell,
no t'estranyi que la salabror
s'hagi tornat amargor,
per uns instants; cada dia.
Per uns instants,
el teu cos abstret voldria diluir-se
en el jaç del seu riu,
si no fos per la corrent que t'espanta.
I retornes a la platja solitària,
on les ones t'acompanyen perpètuament
pel resta dels teus dies.
Ja saps que la mar espera sempre al riu,
i et resignes a la llarga espera.
Et convido a l'alcohol del oblid
embriaguem-nos del color i la llum
que encara son nostres,
perquè el tacte no perdi el regust
del nostra maltractat cos abstret

jo