Pesadament intentem obrir els ulls
dels qui encara no coneixem,
amb una força mentidera.

M'envolten els seus ulls i les seves mans.
Cabell ros i tendresa a les parpelles
capvespre sense escrúpols
matins de nuesa,
muts i amb paraules a la boca.

Ja no hi ha vels entre els nostres cossos.
suors malmeses, perfums oblidats
crits nostàlgics, potser d'amor.
Infidels al temps
traspassem cantonades i dreceres,
per arribar encar no se a on.
I després d'un mal somni, em llevaré
amb la boca ben seca,
i amb els ulls inflats,
i amb terror et seguiré escoltant
per sempre
entre les palmeres d'un destí no determinat
encara, pels deus.

Eugènia Guiscafré